1 1 v. tr. [LC] [RE] Una persona catòlica, reconèixer o declarar voluntàriament (els pecats) a un sacerdot a fi de rebre l'absolució. Confessar un pecat. Coneixent que es moria, demanà per confessar. 1 2 intr. pron. [RE] Confessar-se d'un pecat. Confessar-se culpable d'orgull. En la quaresma dejunem i ens confessem. 1 3 [LC] confessar algú a) Rebre la seva confessió. El sacerdot que l'ha confessat. Un sacerdot que no té llicència per a confessar. 1 3 [LC] confessar algú b) Arrencar-li un secret. 1 4 v. tr. [RE] Una persona cristiana, reconèixer (els pecats) davant Déu. 2 1 tr. [LC] [DR] Reconèixer o declarar (alguna cosa, especialment que és blasmable o ens desfavoreix), reconèixer ésser vera (una cosa, especialment que volíem tenir secreta). Confesso que he faltat. Confesso la meva falta, la meva culpa. Confesso la meva ignorància, el meu error. Confesso que no el creia tan intel·ligent. Confesso la veritat: he tingut una estona de por. Cal confessar que és un home pesat. Confessar el seu crim al jutge. El detingut ha confessat a la tercera declaració. 2 2 intr. pron. [LC] [DR] El detingut s'ha confessat culpable. 3 tr. [LC] Declarar públicament (les seves creences). Confessar la seva fe.
